Per què no puc parar de pensar en el mateix?

Quan algú m'explica que no pot parar de pensar en el mateix, gairebé sempre hi afegeix la mateixa frase: «i encara me n'adono que no em serveix de res». Aquesta és justament la clau. La ruminació no és pensar massa: és pensar en cercle.

Analitzar avança, ruminar gira

Analitzar un problema té una direcció: recolls informació, valores opcions, decideixes alguna cosa, encara que sigui provisional. Ruminar no arriba mai a aquest punt. Tornes al mateix lloc amb les mateixes peces i una sensació creixent d'estar fent alguna cosa important.

La prova és senzilla: després de vint minuts donant-hi voltes, saps alguna cosa que no sabessis abans? Si la resposta és no, no estaves resolent.

Què manté el bucle

Tres coses, gairebé sempre.

La sensació de control. Mentre penses, sents que estàs prevenint alguna cosa. Deixar de pensar es viu com abaixar la guàrdia.

La cerca d'una certesa que no existeix. Moltes vegades la pregunta que repeteixes no té resposta disponible avui: què pensarà l'altre, què hauria passat si, com sortirà això. El cap continua buscant perquè no accepta que no hi ha dada.

L'alleujament momentani. Repassar un escenari i concloure «bé, no serà tan greu» calma uns minuts. I com que calma, es repeteix. És el mateix mecanisme de qualsevol hàbit.

Què ajuda

Distingir preocupació de problema. Un problema té un pas possible avui. Una preocupació, no. Davant d'un problema, escriu el pas i posa-li un moment concret. Davant d'una preocupació, la feina no és resoldre-la: és aprendre a sostenir-la sense alimentar-la.

Acotar el temps. Reservar una estona al dia (quinze o vint minuts, a una hora fixa) per pensar en aquest tema. Sembla artificial i funciona bastant bé: quan el tema apareix fora d'aquesta estona, pots ajornar-lo sabent que tindrà el seu moment.

Canviar d'activitat amb el cos. Sortir a caminar, dutxar-se, moure alguna cosa. Canviar de tasca mental sense canviar d'estat físic poques vegades trenca el bucle.

Prendre distància del pensament. No discutir-lo, no convèncer-te del contrari. Simplement notar que hi és: «un altre cop el mateix tema». Veure'l passar en lloc de ficar-t'hi dins.

I si res d'això no és suficient

De vegades la ruminació no és un hàbit aïllat, sinó la punta d'alguna cosa més gran: ansietat sostinguda, una decisió que fa mesos que no pots prendre, un dol que no ha tingut espai, o un nivell d'autoexigència que no et deixa fallar en res.

En consulta no treballem només la tècnica per parar. Mirem què és el que el teu cap està intentant resoldre una vegada i una altra sense aconseguir-ho, perquè normalment aquí hi ha el tema real.