Què fer quan el cap no para

Ordena al teu cap que no pensi en alguna cosa i en comprovaràs el resultat en menys de cinc segons. La ment no té interruptor. El que sí que té és direcció: pot ocupar-se d'una altra cosa, però no es pot buidar per decret.

Així doncs, la pregunta útil no és com apagar-la, sinó què fer amb el cos i amb l'atenció mentre està encesa.

1. Abaixar l'activació del cos

Quan el cap va de pressa, gairebé sempre el cos també hi va: respiració curta, espatlles amunt, mandíbula serrada. És més fàcil intervenir-hi.

Allarga l'espiració més que la inspiració: inspira comptant fins a quatre i espira comptant fins a sis, durant dos o tres minuts. No és màgia i no elimina el pensament, però redueix la intensitat amb què arriba.

Funciona molt millor si ho practiques en moments de calma. Una tècnica apresa en plena crisi poques vegades s'aplica bé.

2. Ancorar-te al present

El cap accelerat gairebé mai no és aquí: és en una conversa de demà o en una de la setmana passada. Tornar al present a través dels sentits talla aquesta deriva.

Cinc coses que veus, quatre que pots tocar, tres sons, dues olors, una cosa que puguis tastar o dir-te. Triga un minut i no cal que et trobis millor per començar.

3. Treure el contingut del cap

El que és a dins es multiplica; el que és escrit es pot mirar. Agafa un paper i apunta, sense ordenar, tot el que et ronda pel cap. Després marca què és un problema amb un pas possible i què és una preocupació sense cap acció disponible avui.

Els problemes es converteixen en tasques amb hora. Les preocupacions no es resolen escrivint-les, però pesen menys quan deixen d'estar barrejades amb tota la resta.

El que sol empitjorar-ho

• Buscar tranquil·litat al mòbil. Confirma la por o la substitueix per una altra.
• Explicar-ho vint vegades a vint persones perquè algú digui el que necessites sentir. L'alleujament dura fins al dubte següent.
• Anar-te'n al llit a pensar-hi. La nit no dona millors respostes, només menys filtres.

Quan això ja no és una mala ratxa

Si fa setmanes que dorms malament, si el soroll mental t'acompanya des que obres els ulls, si has començat a evitar situacions per no activar-te o si notes el cos en tensió gairebé cada dia, no estem parlant d'organització: estem parlant d'ansietat sostinguda.

Es treballa bé. I no cal que arribis a la consulta amb un diagnòstic ni amb l'explicació ordenada.