Autoestima no és pensar que ets increïble

La idea que l'autoestima consisteix a tenir bona opinió d'un mateix ha fet bastant mal. Amb aquesta definició, qualsevol dia dolent es converteix en un fracàs addicional: ara no només t'ha sortit malament alguna cosa, també «tens l'autoestima baixa».

Per què les frases boniques no funcionen

Repetir-te «soc suficient» quan no t'ho creus produeix un xoc intern immediat: una part de tu respon amb la llista de proves en contra. El cervell atén més el que li resulta creïble que el que li resulta agradable.

Per això les afirmacions exagerades acostumen a deixar pitjor gust. El que sí que se sosté són frases justes: «això m'ha sortit malament i no vol dir que sigui un desastre».

L'autoestima és com et tractes, no com et descrius

Fixa't en el que passa cinc segons després d'un error teu. Aquí hi ha la teva autoestima real: en el to, en les paraules, en si et dones marge o et castigues.

Moltes persones que es descriuen com a insegures, en realitat, simplement són molt dures amb elles mateixes. I la duresa no es corregeix amb elogis: es corregeix canviant la manera com et parles quan falles.

Què sí que ajuda

Observar abans de canviar. Durant una setmana, anota què et dius quan alguna cosa no surt. Només observar-ho ja introdueix distància.

Reescriure amb justícia, no amb dolçor. Agafa una d'aquestes frases i formula-la com l'hi diries a algú que estimes. No més tova: més precisa.

Acumular fets. Apunta cada dia una cosa que has fet, per petita i imperfecta que sigui. L'autoestima s'alimenta més d'accions que d'afirmacions.

Separar el que fas del que ets. Un resultat dolent és informació sobre un resultat, no sobre el teu valor.

Quan ve de més enrere

De vegades l'autocrítica no la vas aprendre pel teu compte: la vas escoltar durant anys i se t'ha quedat a la veu. En aquests casos no n'hi ha prou amb tècniques de registre. Cal mirar d'on ve aquesta exigència, a qui pertanyia originalment i quina funció va complir al seu moment.

Aquesta feina es fa millor acompanyat, sense presses i sense haver de justificar per què t'afecta.