Com saber si estàs esgotat emocionalment

Hi ha una diferència important entre estar cansat i estar esgotat emocionalment. El cansament s'arregla dormint. L'esgotament emocional continua allà després de dormir dotze hores i d'un cap de setmana sencer sense plans.

Senyals que solen passar desapercebuts

• Irritabilitat per coses mínimes. No és que t'hagis tornat de pitjor caràcter: és que no queda marge.
• Anestèsia emocional. Ni especialment malament ni especialment bé. Tot una mica pla.
• Cansament que no es recupera. Llevar-te ja sense energia, encara que hagis dormit.
• Evitar la interacció. Que soni el telèfon i sentir que no pots amb una conversa més.
• Funcionar en automàtic. Complir amb tot i no recordar bé el dia.
• El cos avisant. Tensió, mals de cap, digestions estranyes, contractures que no marxen.
• Perdre el gust per coses que t'agradaven. No perquè t'hagin deixat d'agradar, sinó perquè no tens energia per gaudir-ne.

Si et reconeixes en diversos i fa setmanes que t'acompanyen, no és una mala ratxa: és un senyal que el sistema funciona per sobre de la seva capacitat.

D'on ve, gairebé sempre

No sempre de la feina. A la consulta, l'esgotament emocional apareix moltes vegades en persones que sostenen els altres: cuiden, organitzen, resolen, estan disponibles. Persones de les quals tothom diu «és molt forta».

El desgast no ve d'una sola cosa gran, sinó d'anys de moltes coses petites sense espai per descansar-ne.

El que no ho arregla

Un cap de setmana desconnectant. Un curs de gestió del temps. Dormir més. Tot això ajuda, però no toca el problema, que sol ser de repartiment: quant sostens tu i quant sostenen els altres.

Per on es comença

Fer un inventari real. Escriu tot el que sostens en una setmana, inclòs el que no es veu: recordar coses pels altres, fer de mediador, estar pendent. Veure-ho escrit sol ser revelador.

Identificar què és teu i què has assumit. Hi ha responsabilitats que són teves i d'altres que simplement ningú més no ha agafat.

Començar per deixar anar una sola cosa. No reorganitzar tota la vida: una cosa, aquesta setmana, i veure què passa. Normalment, molt menys del que temies.

Descansar abans d'arribar al buit. El descans preventiu és l'únic que funciona. El descans d'emergència només repara.

Quan convé demanar ajuda

Si fa mesos que estàs així, si has començat a sentir que tant fa el que facis, o si la idea de mantenir aquest ritme un any més et resulta insuportable, és moment de mirar-ho amb algú.

No cal esperar a trencar-se per justificar una consulta.